Formulari de cerca

  • Carrusel Portada

LA VILA

PERSONES

Els pobles són davant de tot gent. Homes, dones, xiquets i xiquetes, amb les que cal pensar quan es planifiquen les polítiques urbanístiques i el benestar (vivendes, carrers i places, equipaments, parcs i jardins, etc.) Qualsevol acció pública, per tant, ha de partir del tipus de gent a la que va dirigida i també del seu número, present i futur.
Almussafes ha estat històricament un poble menut que, fins l'època censal (1857), quan les relacions de veïns i els recomptes eren poc fiables, havia mostrat una població estancada amb un creixement mínim, encara que perceptible a partir dels segles XVIII i XIX: 418 habitants el 1735, 1.025 el 1787, 1.202 el 1857 i 2.285 el 1900.
Eixa tendència va continuar al llarg del segle XX fins la dècada del 70, amb taxes de creixement mitjà decennal ento al 7%, si bé amb diferències (increment notable entre el 1900-1910 i el 1930-1940 i crisi entre el 1920-1930). El gran canvi de tendència es va registrar en la dècada dels 70 (instal·lació de la FORD), que és quan es passa a percentatges de creixement decennal del 33% (1970-1981), del 20,2% (1981-1990) i del 18% (1990-2002). El resultat ha estat radical, així mentre en 70 anys (entre el 1900 i el 1970) la població ha crescut en 1.457 persones, en sols 32 anys (entre el 1970 i el 2002) el nombre d'habitants s'ha incrementat en 3.660. És a dir, s´ha duplicat en sols tres dècades, passant de 3.742 (1970) a 7.409 (2002) i a 8.300 (2008).
Les raons cal buscar-les en l'increment de la natalitat dels anys 70, però sobretot en l'emigració provinent d'altres comarques valencianes i de comunitats autònomes espanyoles, així com també, darrerament, d'emigrants estrangers, que han passat de 8 altes el 1998 a 29 el 2002 i 66 el 2001 i xifres molt superios els darrers anys.
L'estimació, d'acord amb la projecció de les taxes de creixement dels últims anys, és que el 2030 Almussafes compte amb una població de 10.000 habitants (8.500 el 2010, 9.300 el 2020 i 10.000 el 2030), amb taxes decenals mitjanes del 10% (entre 1.500 a 700 persones més cada dècada). Eixe és, per tant, l'horitzó amb el qual comptar per a la planificació dels pròxims anys d'acord amb el PGOU aprovat el 2008, que contempla un creixement màxim de la població fins els 15.000 habitants.

POBLACIÓ HISTÒRICA D'ALMUSSAFES
(nombre aproximat d'habitants)

1250................................ 90
1281................................ 167
1351................................ 144
1528................................ 149
1572................................ 185
1609................................ 315
1646................................ 265
1692................................ 252
1735................................ 418
1787................................ 1.025
1794................................ 1.125
1834................................ 1.050
1838................................ 1.073
1857................................ 1.202
1877................................ 1.698
1887................................ 1.721
1897................................ 2.183
1900................................ 2.285

EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ D'ALMUSSAFES AL SEGLE XX I PRINCIPIS DEL XXI

1900............................... 2.285
1910............................... 2.597
1920............................... 2.877
1930............................... 2.846
1940............................... 3.257
1950............................... 3.382
1960............................... 3.594
1970............................... 3.742
1975............................... 4.038
1981............................... 5.090
1985............................... 5.623
1990............................... 6.230
1996............................... 6.839
2002............................... 7.409
2007............................... 7.267
2008............................... 8.189
2009............................... 8.300
2010............................... 8.358
2011............................... 8.408
2012............................... 8.523
2013............................... 8.567
2014............................... 8.744

TAXA D'INCREMENT D'HABITANTS PER DÈCADES EN TERMES ABSOLUTS I EN %

1900-10.......................... + 312 habitants (+ 14 %)
1910-20.......................... + 280 habitants (+ 8 %)
1920-30.......................... - 31 habitants (- 1 %)
1930-40.......................... + 411 habitants (+ 11 %)
1940-50.......................... + 125 habitants (+ 6 %)
1950-60.......................... + 212 habitants (+ 2,5 %)
1960-70.......................... + 148 habitants (+ 7,8 %)
1970-81.......................... +1.348 habitants (+ 33 %)
1981-90.......................... +1.140 habitants (+ 20,2%)
1990-02.......................... +1.179 habitants (+ 18 %)

ÚLTIMA ACTUALITZACIÓ DEL PADRÓ D'HABITANTS

OCUPACIÓ DEL SÒL, EQUIPAMENTS, ZONES VERDES, INDÚSTRIES, SERVEIS…

Almussafes ha canviat molt des dels anys 50 a l'actualitat. Esta trajectòria pot observar-se a través d'una mirada als Plans Generals d'Ordenació Urbana (PGOU) de 1955, 1969, 1979 i 1994. En ells es poden visualitzar les zones d'expansió urbana, la projecció dels equipaments (edificis institucionals, escolars, culturals, zones verdes i esportives), la distribució de les vies urbanes o la creixent presència d'àrees industrials, en detriment dels espais d'ús agrícola.
El terme municipal d'Almussafes consta de 10.903.323 m2, repartits segons el PGOU de 1994 de la manera següent: 2.930.970 m2 estan destinats a Sòl Urbà, tant Residencial com Industrial; 1.172.563 m'a2 Sòl Urbanitzable Residencial i Industrial; 142.670 m'a2 Sòl urbanitzable No Programat; 6.469.504 m'a2 Sòl No Urbanitzable Agrícola o Comú; i 187.616 m'a2 Sistemes Generals (parcs, zones esportives, Cementeri, etc.)
El nucli urbà (Sòl Urbà Residencial i de Tolerància Industrial) ocupa una superfície de 666.415 m2, mentres l'àrea Industrial inclou un total de 3.437.118 m2, distribuïts entre la factoria de Ford (2.044.934 m2), el Polígon Nord (219.621 m2) i el Polígon Joan Carles I (1.172.563 m2), que inclou també equipaments, àrees de servicis i àmplies zones verdes.
Dins de l'àrea urbana, els equipaments existents són: Ajuntament, Mercat, Edifici Arrossera (destinat a Centre d'Informació Juvenil), Torre Àrab, Església, Centre Cultural, Centre de Salut, Poliesportiu i Piscines, Pavelló Cobert, escoles de primària Almazaf i Pontet, Centre de Formació de Persones Adultes, Llar dels Jubilats, Residència de la Tercera Edat i Centre de Dia i diferents zones verdes i parcs públics (en concret els parcs Central, Palmeres, Les Eres, Pontet, Constitució, Pinar, Sagrari i Poliesportiu).
En l'actualitat, les pretensions de l'Ajuntament són les de desenvolupar la recuperació del casc històric de la població, amb la rehabilitació de la zona de la Torre Razef i de l'Església inclosa en el PERI i la urbanització d'una plaça, la construcció d'un bulevard verd en El carrer Major i la futura peatonalització dels carrers comercials del nucli antic. El nou PGOU contempla, així mateix, la construcció del nou Ajuntament en un mode edifici en el Parc Central, el trasllat de l'actual Cementeri a l'àrea limítrof amb el Parc Rural (al final del Camí Zurriaga), l'habilitació d'una nova i espaiosa biblioteca en l'antiga Llar del Jubilat i la rehabilitació de l'històric edifici de la Casa d'Ayora, que passarà a albergar servicis comunitaris (museu, activitats culturals, etc.)
Almussafes compta, a més, amb uns equipaments i servicis públics molt complets.
icono materia educativa

Matèria Educativa

En matèria educativa disposa d'un sistema públic de centres que garantix tota l'educació no universitària completa en la població amb els dos actuals Col·legis d'Infantil i de Primària, el CEIP Almassaf amb ensenyança en valencià i el CEIP Pontet en castellà, que inclouen dos equipaments escolars de 35.617 m2, i un Centre de Formació de Persones Adultes (CFPA). Junt amb l'àrea industrial, en una parcel·la de 14.869 m2 s'alça, així mateix, l'Institut d'Ensenyança Secundària i Batxillerat d'Almussafes. Este edifici educatiu, projectat per Vetges Tu. Mediterrània. Arquitectura i Urbanisme , té capacitat per a impartir la docència a 480 alumnes d'ESO (4 cursos), 210 de Batxillerat (2 cursos) i 150 de Formació Professional. En total, 840 alumnes repartits en 16 Unitats d'ESO, 6 Unitats de Batxillerat i 5 Unitats de Formació Professional.

A més, està dotat d'aules d'Informàtica i Dibuix, Tallers de tecnologia i d'Educació Plàstica i Visual, laboratoris de Ciències Naturals i Física i Química i Tallers (automatisme, instal·lacions, mecànica i manteniment), inclou, així mateix, una Biblioteca, Sala de Professors i Seminaris, Sala d'AMPA, Consergeria i Bar-Cafeteria. Les dependències docents es completen amb un equipament esportiu (gimnàs cobert, pistes poliesportives a l'aire lliure i Trinquet), un aparcament de vehicles, vivenda per al Conserge i amplis espais de porxes i jardins.

Un Centre Universitàri dependent de la Universitat Politècnica de València, ubicat dins de la factoria de FORD i destinat a l'automoció i a enginyeries, completa estos servicis educatius.

Matèria Esportiva

En matèria esportiva, les dotacions contemplen les instal·lacions de l'antic poliesportiu (pistes de patinatge i de ciclisme, pistes de tennis, frontó i frontó cobert i pista poliesportiva), així com les del nou Poliesportiu de la Foia, en total una àrea de 43.000 a2 l'aire lliure junt amb el Cementeri, destinada a la pràctica del futbol (dos camps de futbol destinats a competició i Futbol Base, un d'ells de gespa artificial) i a l'atletisme. Es compta, així mateix, amb un pavelló Cobert (bàsquet, handbol, futbol-sala, gimnàstica, etc.) i unes piscines municipals d'estiu, una de les aiguabeneiteres de la qual es reconvertix en Piscina Coberta a l'hivern.

icono materia esportiva
icono materia sanitaria

Matèria Assistencial i Sanitària

En matèria assistencial i sanitària, la disponibilitat es concreta en un Centre de Salut amb atenció primària de propietat municipal, cedit al SERVASA, de 7.205 m2, una nova Llar del Jubilat, així com d'una moderna Residència de la Tercera Edat i un Centre de Dia.

Matèria de Zones Verdes i d'Oci

En matèria de zones verdes i d'oci, Almussafes compta amb un total de 205.727 m2 de zones verdes, destinades a parcs i jardins d'ús lúdic i familiar, harmoniosament distribuïdes en el nucli urbà i les zones industrials i esportives. L'estàndard és de 21,07 m2 de zona verda/habitant, el que duplica l'estàndard mínim de la LOT. Junt amb l'enllaç de l'Autopista, en el Parc Rural, existix així mateix un nou espai verd destinat a a albergar noves infraestructures esportives i lúdiques (Tir i Arrossegament, Espai d'Amics del Gos, Camp de Tir, etc..)

icono materia zones verdes
icono materia industrial

Matèria Industrial

En matèria industrial, la zona inclosa en el Polígon Joan Carles I, de 1.172.563 m'industrials2, compta amb una àmplia dotació de qualsevol tipus de servicis: aparcaments, zona esportiva, gasolinera, llavadors de cotxes i de camions, Ecoparc per a residus industrials, àrea de descans, hotels i zones de servicis de restauració. L'ampliació del 2003 incorpora 430.828 m2 de sòl d'aprofitament industrial i de servicis, 161.379 m2 d'espais lliures d'ús públic (zones verdes i enjardinades), 12.514 m2 d'equipaments, 23.819 de reserva (viària, logística i de ferrocarril) i 138.276 m2 de vials.
Per als veïns d'Almussafes, l'important radica en les àmplies zones verdes, d'equipament i de servicis que contempla el Polígon. Al sud, a poca distància del nucli urbà, una pantalla verda destinada a zona esportiva i d'oci familiar; al nord un bosc-jardí amb paellers i taules per a menjades a l'aire lliure de 14.334 m2; al centre un jardí arbratge amb recorregut per a passejos i caminades de 27.517 m2; i més al sud una pista de patinatge i un Circuit de Seguretat Viària per a escolars i carreres de cotxes teledirigits. Junt a Institut, hi ha una zona enjardinada en pendent per a actuar de sobreeixidor de les aigües de pluja de tot el Polígon de 15.812 m'i2 i una àrea esportiva, que albergarà les noves instal·lacions del Club de Tennis Almussafes. Finalment, la dotació d'una àrea verda amb aigua (40.402 m2) rodejant un històric Molí.
El Projecte inclou, a més, una futura estació de Ferrocarril en la part oest, així com una zona de servicis per a les empreses del Polígon i un Ecoparc de residus industrials.

Matèria Urbana

En matèria urbana, Almussafes disposa d'una moderna i àmplia xarxa de servicis.
En primer lloc de sanejament. En l'actualitat les aigües residuals dels nuclis urbanitzats del terme municipal reben un tractament de depuració adequat en la depuradora mancomunada (EDAR) situada en l'extrem sud del terme d'Almussafes. Quant a les zones industrials, el Polígon Nord posseïx una xarxa unitària que aboca el seu contingut en la depuradora EDAR, la factoria FORD harmonitza les seues aigües residuals a través d'un col·lector propi i el Polígon Joan Carles I compta amb una xarxa separativa, que inclou una xarxa de pluvials pròpia, amb una bassa de regulació
La xarxa d'abastiment d'aigua s'alimenta de la captació d'aigua potable en dos perforacions del terme de Picassent (Barranc Fons), amb un dipòsit d'emmagatzemament per a subministraments d'aigua potable, i altre complementari, situat en el terme de Benifaió (Gamasseta), propietat de l'Ajuntament d'Almussafes, que es reserva per a usar-se en cas d'avaria de la conducció principal.
El Polígon Industrial Joan Carles I i la factoria FORD s'assortixen d'aigua no potable per a ús industrial de l'empresa OmniUM Ibèrica.
Les xarxes d'energia elèctrica, enllumenat públic i gas es troben, així mateix, totalment dotades en tots els nuclis urbanitzats, tant en el casc urbà com en les zones industrials, sent les empreses subministradores Iberdrola i CEGAS.
I quant als residus sòlids, actualment són diversos els servicis que oferix l'Ajuntament. Els residus sòlids urbans s'arrepleguen amb una freqüència diària (inclosos diumenges i festius) i es du a terme mitjançant contenidors, els residus dels quals són traslladats, dipositats i tractats en la Planta de Guadassuar. L'arreplega de vidre, cartró i envasos lleugers es realitza per mitjà de contenidors específics, encarregant-se una empresa autoritzada de la seua periòdica arreplegada i del seu posterior tractament. Es compta, així mateix, amb una arreplegada mensual d'efectes, que es realitza de forma domiciliària i es tracta en un abocador situat en Torrent. Per a eventuals abocaments de residus sòlids inorgànics no industrials, l'Ajuntament disposa d'un Ecoparc o Àrea d'Aportació de Residus en el Polígon Joan Carles I, gestionada per l'empresa Girsa.
El servici compta amb una persona de control, 1.443 m'i2 8 grans contenidors destinats a runes, ferralles, mobles, paper-cartró, electrodomèstics, plàstics, PEAD, vidres, bateries, tèxtils i olis lubricants.

icono materia urbana